Benvingut Nadal!

Arriba desembre. Arriba el mes que des de l'arribada de l'Andreu m'il·lusiona més que mai. Ara que ja té dos anyets, ja entén molt més les coses, i li fa molta més gràcia que no pas l'any passat, que tot això de l'ornamentació nadalenca, el tió, els reis... no li cridava massa l'atenció. Aquesta setmana hem posat les llums de Nadal a casa, i també l'arbre de Nadal. Hem fet el pessebre, fet amb figuretes de plàstic perquè ell les pugui remenar. Tot i així, hem quedat parats ja que no és ell qui toca el pessebre, sinó que són en Bairon i la Dalsy qui més el remenen, i això fa enfadar mooooooooolt a l'Andreu. Diu: mama, Bairon no, pexebre meu!

 

Ahir va arribar el tió a casa! Quina il·lusió al veure'l! Li vam donar un trosset de pa per menjar, i aquest matí quan ha vist que ja se l'havia menjat ha quedat parat!!!

Aquests dies també ens hem entretingut fent les felicitacions de Nadal. Quantes emocions que ens esperen fins el dia 6 de gener!!!Les hem fet amb scrapbook, i la veritat és que ens ho hem passat super bé!

Fem de model!

L'entrada d'avui és un petit recull d'imatges d'una sessió de fotografies que ens ha fet la Mirka, al Parc Nou d'Olot. Ha costat una mica, però quan l'Andreu ha guanyat confiança, han quedat unes fotos maquíssimes!

Per molts anys Andreu!

Hi havia una vegada un nen petit que vivia en el seu món de fantasia. Es deia Andreu i era molt feliç. Tal dia com avui feia 2 anyets i va trobar una capseta màgica amb els records especials d’aquests dos anys: el moment del primer plor, del primer contacte amb els seus pares, de sentir la veu de la mama, l’arribada a casa des de l’hospital... Va recordar com els dies anaven passant i anava creixent. Del pit al bibi, de la llet a les papilles de fruita i la verdura, les primeres rialles al descobrir coses noves... Va recordar amb molta alegria els primers passos perquè per fi podia arribar on volia, remenar les coses, enfilar-se. Remenant, remenant, també va recordar l’inici a la guarderia, com va conèixer els seus amiguets, el parc, les primeres paraules... Dins la capseta màgica va veure un mirall on sortia la seva mama. Va recordar amb un somriure com la seva mama aprèn cada dia a fer-ho millor, que també s’equivoca, es posa nerviosa, s’enfada amb ell, però junts va pensar l’Andreu, tirem endavant i fem camí.

Aquest és només l’inici del conte. El continuarem escrivint dia a dia. Per molts anys Andreu. Gràcies per ensenyar-me a estimar tant! Gràcies per deixar-me redescobrir el món amb tu. És fascinant!

Hem fet història - Via Catalana per la Independència

L'any passat l'Andreu era massa petit per participar a la Manifestació de l'11 de Setembre. Aquest any, però, no hi ha faltat, i ha assistit a la Via Catalana per la Independència. Ell encara no n'és conscient, però ha participat en un moment històric pel nostre país. Hem estat tots junts al tram 590, de Fornells de la Selva.


















Hem cridat independència, hem demostrat al món que volem decidir el nostre futur, que volem que Catalunya sigui lliure.



L'Andreu, s'ho ha passat pipa, tocant el tambor, picant de mans i cridant a la seva manera que VOL VIURE EN UN PAÍS LLIURE! 

Pel seu futur, pel futur dels nostres fills només ens queda aquesta sortida, viure en un país lliure i sobirà, més just per a tothom.

Sóc com un lloro - diccionari Andreu - Català -

L'Andreu ja comença a parlar molt -bàsicament en el seu idioma-, però sincerament, és un pèl complicat entendre'l. Caldria un traductor moltes vegades perquè repeteix una sèrie de paraules que encara no hem desxifrat del tot. I a sobre, si no l'entens, s'enfada i et mira amb cara de -què diu aquesta-. 










Aquí us deixo algunes de les paraules que sí que hem anat traduint:


Pia -----xumet
Momo --- moto
Baba --- aigua
Cucu --- iogurt
Ia Ta --- Ja està
Vi --- Avi
Xi ---- Dalsi -la nostra gateta-
Baidon --- Bairon -el nostre gatet-
Bu --- Bus
Ca --- Carn
Cucu --- Iogurt
Saxixa --- Salsitxa
Có --- Balcó
Ga --- Gat
Po --- Pol
Ni --- Nil
Coqueta --- Croqueta
Bru --- Brut
Fue --- Fuet
Clumpio --- Gronxador
Ten --- Tren
Pilions --- Pantalons
Lli --- llit
Eteta --- Llet
Pua --- pujar
Tona --- Trona
Am --- Gana
Mió --- Camió

Si us he de ser sincera, està molt i molt graciós.

He acabat P1!

Aquest mes de juliol l'Andreu ha acabat el seu primer curs a la Llar d'Infants Coloraines de Fornells de la Selva. Ha sigut un any ple d'emocions i de noves experiències, per ell i també per nosaltres. Les Formiguetes -aquest era el nom de la classe- han anat creixent durant aquests mesos. L'Andreu ha conegut i ha fet molts amiguets, en Pol, en Jan, en Max, la Júlia, en Neal... Ha après a menjar solet, ha descobert els colors, els tactes, les formes... En definitiva, ha après a ser una mica més autònom!! S'hi sent tan a gust que els últims dies, quan l'anava a buscar, no volia venir amb mi i es volia quedar més estona!

Ha tingut unes educadores fantàstiques! L'Evelin i la Toni. Molt afectuoses, amb molta paciència, amb passió per la seva feina... que els han acompanyat a descobrir el món. És una pena que l'any que ve no continuïn. L'Andreu les trobarà a faltar moltíssim, i nosaltres també!

Amb l'Evelin

Amb la Toni

Per acabar el curs, hem fet una festa al pati de l'escola, amb activitats pels nens i nens i amb un berenar per tothom.

L'Andreu dedica aquestes paraules a l'Evelin i a la Toni: Gràcies per tots aquests moments que hem viscut, gràcies per la paciència, per l'afecte que m'has donat, gràcies per les llàgrimes que m'has ajudat, gràcies per la confiança, per ensenyar-me tantes i tantes coses en un any. Et desitjo el millor, i encara que no ho pugui expressar amb paraules, saps que t'estimo de tot cor i que et trobaré molt i molt a faltar. El teu buit costarà molt d'omplir.

Per fi els papes m'han portat de minivacances!

El cap de setmana de Sant Joan, hem anat a passar-lo a Mas Mengol, prop d'Arbúcies. Aquestes han sigut les primeres minivacances amb l'Andreu. No hem anat massa lluny perquè som del parer que prop de casa nostra hi ha llocs prou bonics i especials que cal conèixer i no cal viatjar a l'altra punta del món. Volíem passar uns dies de tranquil·litat, i amb l'objectiu de fugir dels petards i el soroll, i Mas Mengol és un lloc perfecte si el que busqueu és això.



Vam marxar només per 3 dies, però anàvem carregats com burros. És el que té viatjar amb nens i ser de les típiques mares de 'per si de cas'. Per si de cas plou, un jersei, per si fa fred pijama d'hivern, si fa calor, d'estiu, joguines, menjar, robeta, sabates... L'Andreu s'ho va passar pipa, sobretot amb els animalets: les gallines, els porcs, els conills, els pollets, les oques...

Mas Mengol és una casa de turisme rural, envoltada de natura i plena d'animalets. És un lloc ideal per anar amb nens. Vam estar-nos a La Roca, una caseta per a 4 persones. L'espai perfecte perquè no hi ha cap mena de perill i l'Andreu va poder disfrutar de la terrasseta i de l'espai. Els amos, la Pepita i en Josep, són unes bellíssimes persones que t'ajuden amb el que necessitis. El temps no ens va acompanyar massa, però la temperatura era més que agradable i ens va permetre poder utilitzar la llar de foc a ple mes de juny.

A més, tenen un parc infantil a l'aire lliure perquè els més petits puguin fer de les seves. Una experiència més que recomenable!

La primera excursió!!!

Aquest divendres va ser un dia molt especial, ple d'emocions. L'Andreu va fer la seva primera excursió amb els seus amiguets i amiguetes de la Llar d'Infants Coloraines. Van anar a visitar una granja, la de Can Bosc, a Breda.

Si us he de dir la veritat, vaig patir una mica pel trajecte en autobús.

Des de Fornells fins a Breda hi ha gairebé una hora de camí, i portar una setantena de nens tots asseguts durant tanta estona, no ho acabava de veure clar. No vaig dubtar, però, en cap moment de no deixar-li anar, crec que si ha de passar alguna cosa dolenta, pot passar a tot arreu, i la veritat és que s'ho van passar genial!!!

L'Andreu encara no ho sap explicar, però van donar menjar als animals, van fer una caminada pels voltats de la granja, van dinar plegats, van fer migdiada i van jugar al parc. Un dia fantàstic rodejats de natura i animals. I tots amb una samarreta molt xula, feta per ells -i per les educadores- que es van quedar com a record.

No parem! Activitats, i més activitats

Arriba per fi el bon temps! Hem començat a la piscina els dissabtes al matí i la veritat és que l'Andreu s'ho passa genial!!!! Un altra avantatge és que acaba cansadíssim -jo també- i fem una migdiada molt i molt llarga. Eu vist que ve que li queda el gorro? No se'l vol posar massa convençut, però quan veu que me'l poso jo, es posa a riure i després com que ja deu veure que jo també faig el ridícul, ell també ho fa! Això d'actuar per imitació...

Fa uns dies, també ens van convidar a la festa d'aniversari de l'Aran, que va a la llar d'infants amb l'Andreu. Ha fet dos anys i vam fer una festa molt divertida al Centre Social de Fornells de la Selva. L'Andreu no va parar de saltar, ballar -ara n'hem après i fa molta gràcia-, menjar i córrer amb els altres nens.

Va de mones

Avui va de mones. Ha passat la Setmana Santa i hem celebrat amb l'Andreu la seva segona mona. Aquesta vegada ja l'ha gaudit molt més que l'any passat i ha menjat molta i molta xocolata. Li encanta. Per anar obrint boca, a la Llar d'Infants van fer la seva mona, amb un ou dur pintat i com a base un donut!

Mireu que maca que va quedar!

Moneries

Ja som primavera. Avui he fet moneries amb el papa i la mama. Sóc molt bitxo i m'agrada molt fer trepelleries. Aquesta setmana no he estat gaire fi. He tingut febre i faringitis, i no he pogut anar a la meva primera excursió amb la llar d'infants Coloraines al Parc Infantil de Girona. Els papes, però, m'han promès que m'hi portaran un dia!

Hem passat un parell de nits molt dolentes, no hem dormit massa, però avui ja em trobo millor!

Pluja, refredats, fred, dents...

Tenim ganes que arribi la primavera d'una vegada. Cansa aquest mal temps. Cansen els refredats, els mocs, la tos, estar tancats a casa... Tenim ganes de bon temps, d'anar al parc amb l'Aran, l'Arnau, en Bernat, en Víctor, la Carlota...

Tot i això, no ens podem queixar, l'Andreu és bastant valent i aguanta. De moment -i toquem fusta- només ha agafat una bronquitis des que va a la guarderia. Ara, això sí, els mocs no ens els treiem de sobre des que va començar. La gran solució que hem trobat perquè no vagin a més han estat els rentats nassals i aspirar-los.

Als mocs s'hi han afegit les dents... A l'Andreu li estan sortint dues dentetes més de baix i un parell de queixals de dalt. Ho havia suportat força bé fins ara, però porta un parell de dies que babeja molt, s'ho posa tot a la boca i a la nit es desperta algun cop plorant de mal. Fa les caques molt desfetes també, i està de mala lluna. Hem provat el gel per les genives, l'apiretal i avui m'han recomenat el Chamodent. És homeopàtic, unes càpsules que es desfan amb aigua totalment naturals i es veu que va molt bé. Ho provarem i ja us diré el què.

He vist nevar per primera vegada

Avui, comencem la setmana amb una sorpresa especial. Tot i que ens han trucat de la guarderia perquè l'Andreu havia fet 3 caques i l'hem hagut d'anar a buscar abans d'hora, l'Andreu està trempat, ha menjat i tot i que això de fer d'infermera no se'm dóna massa bé, crec que no serà la passa de la panxa, sinó que li estan sortint més dentetes! Això vol dir que si passem bona nit, demà cap a la guarderia, que s'ho passa pipa.

A més a més, aquesta tarda a casa, des de darrere la finestra, l'Andreu ha vist nevar per primera vegada! No ho ha fet massa, però a ell li ha agradat molt. Anava picant el vidre i volia agafar les bolbes de neu.

Passem del triturat al sencer

L'Andreu va creixent. Ja té gairebé 16 mesos. Aquest post el vull dedicar a l'alimentació, que de ben segur que és un tema que us interessa, i concretament el pas del menjar triturat al sencer. Poc a poc l'Andreu va descobrint els aliments. Els purès cada vegada li criden menys l'atenció i comença a experimentar amb les textures, els gustos i els colors dels aliments. Amb això puc ben constatar que si no li entra per la vista, malament rai.

 Estic molt contenta perquè aquest procés el fem conjuntament amb la llar d'infants Coloraines on va l'Andreu. Això és el millor, anar coordinats i fer els canvis conjuntament perquè no faci a un lloc una cosa i a l'altre una cosa diferent. Poc a poc anem introduint aliments: l'arròs bullit, la verdura sense triturar, la truita, la sopa, la carn a la planxa, el peix... La veritat és que l'hora de menjar es converteix al passar del triturat al sencer en una mena de ritual, i t'has d'omplir de paciència perquè el procés és més lent. A l'Andreu li agrada agafar-se ell mateix el menjar, sobretot la carn tallada a trossets ben petits. I també va aprenent a saber el que li agrada més. Quan veu un plat de verdura, tot i que se l'acaba menjant, va fent que no amb el cap i va esperant que arribi el segon. I també tinc constatat que a mi moltes vegades em pren el pèl perquè se la sap molt llarga!

Avui, de conillet a la llar d'infants

Avui,  per celebrar el Carnestoltes, l'Andreu ha anat disfressat de conillet a la guarderia. No és que li agradi massa això d'anar disfressat, però com que no es pot queixar...

Setmana de Carnestoles a Can Coloraines

És Carnestoltes, època de gresca i xerinola. A Can Coloraines, per celebrar-ho, hem anat cada dia de la setmana amb un complement diferent per divertir-nos encara més! Un dia, amb un pentinat original, un altre dia, amb un mitjó de cada color, un altre dia amb barret i també amb la cara pintada!

Dic mama i papa

L'Andreu ja té les primeres dentetes: 4 a dalt i dues a baix. Fa molta gràcia. I ja diu les primeres paraules. MAMA i PAPA. Quan ho pronuncia, ja us dic jo que us passen tots els mals i t'omple d'alegria! No parla gaire més, ara, ho entén tot, sobretot quan li dius si vol una galeta o fa que no amb el cap quan no vol verdura!