Ara ve Nadal

Nadal. Aquest és el segon Nadal de l'Andreu, ja el disfruta més. A la llar d'infants han practicat fer cagar el tió, han guarnit un pal ben bonic perquè tot sortís bé per fer la gran cagada del tió amb els papes i mames.

 

 

A casa també l'hem fet cagar i també hem anat a esperar els reis, amb un fanalet molt xulo amb l'estelada!

Ja camino solet

He fet un any i ja camino solet. No paro en tot el dia, amunt i avall, obrint i tancant armaris, calaixos... Investigant i descobrint cosetes. Aquest és el món que a mi m'agrada, fer de petit explorador.

Faig 1 any

Avui l'andreu fa 1 any. Vull donar-li les gràcies per fer-ne tan feliç, per donar ple sentit a la meva vida, perquè quan el veig tots els maldecaps desapareixen i veig realment el que és important. Gràcies pel teu somriure de cada matí, per les tardes al parc, per les primeres paraules, els primers passos, per cada moment. Cada dia intento ser millor persona perquè tinguis un bon referent. Perdona'm les vegades que no estic a l'alçada, però junts n'anem aprenent. Saps que em tindràs sempre al seu costat, en els bons i mals moments. T'estimo molt!! Per molts anys!

Quan ve el temps de torrar castanyes

Les activitats a Can Coloraines no paren mai. Els més petits celebren totes les tradicions. Aquest octubre hem celebrat la castanyada, i ha sigut oberta als pares i mares. Gràcies a l'AMPA de la llar d'infants l'hem pogut fer i també amb la dedicació sempre al cent per cent de les educadores de la Llar. L'Andreu té l'Evelyn de professora, l'hi té una adoració especial.

Comencem a Can Coloraines

L'Andreu ha començat a la llar d'infants de Fornells de la Selva, el Coloraines. La veritat és que pinta molt bé, però estic una mica espantada per si es posa malalt gaire sovint i agafa gaires bronquitis. De moment hem fet la setmana d'adaptació, i tot i que els primers dies això de separar-se de la mama costa una mica, ho hem anat superant, i ara tot rutlla. S'ho passa bé, juga, menja bé i dorm solet en un matalàs amb els altres nens i nens. Estic contenta! Mireu que bé que em queda la bata de l'escola!

Les primeres Festes del Tura

És setembre i això és sinònim de Festes del Tura d'Olot. Jo sóc d'Olot, i per mi, aquestes festes són molt especials i em fa moltíssima il·lusió viure-les amb l'Andreu. Ha vist els gegants per primera vegada, la cercavila i l'ambient alegre i festiu d'aquests dies a la ciutat. La iaia Carme d'Olot i el tiet Jordi han estat molt orgullosos de poder-lo passejar i que tothom el veiés.

Ja és estiu

Van passant els mesos i l'Andreu va creixent. Cada vegada és més espavilat i més bitxo. Està començant a aprendre a caminar, però com que vol anar massa ràpid caiem moltes vegades. Ja comença a veure que a la vida, caus moltes vegades i t'has de tornar a aixecar. Amb la calor que va aquests mesos, aprofitem per anar a la piscina de Fornells de la Selva, que li agrada molt perquè s'hi està fresquet! Sóc molt rialler i molt trapella! Un vídeo del que he fet aquest estiu

La meva primera manifestació

Els meus papes són molt reivindicatius i em porten a la manifestació de l'1 de maig a Girona.

Ah, i ja dormo solet a la meva habitació tota la nit i em banyo a la banyera gran! Sóc tot un homenet.

Ja menjo fruita i verdura!

L'Andreu es va fent gran, i això vol dir que anem canviant l'alimentació. Comencem amb la fruita i la verdura. La fruita des del principi no li agrada gaire, perquè com que s'ha d'anar introduint peça per peça per les al·lèrgies, troba, per exemple, la taronja, molt àcida i posa mala cara. Mica en mica, però, i un cop totes barrejades, ja li va agradant. La verdura també li agrada. S'ha de tenir una miqueta de paciència, però s'ho menja tot! Ah, el que li encanta són els cereals!!!!

Gràcies padrins per les mones!

Els padrins de l'Andreu són el meu germà Jordi i la meva cunyada Andrea. Li han regalat unes mones molt maques que les hem disfrutat més els papes que ell!

Primer Carnaval, em disfrassen de tigre

I arriben les bronquitis

Primera setmana de guarderia, i primera bronquitis. Un cop superada l'adaptació, l'Andreu s'ha posat malalt. Té bronquitis, i ho passa molt malament. Hem de donar-li Ventolin, té molta tos, poca gana i no és ell. L'Andreu és un nen molt despert, mogut, rialler, i ara sembla un altre. La primera malaltia de l'Andreu ens fa patir molt, però mica en mica t'hi vas acostumant. Un cop superada la primera bronquitis, torna a la guarderia, però al cap d'un parell de setmanes més es torna a posar malalt. La pediatre ens aconsella que el treiem de la guarderia, perquè les bronquitis es poden complicar i es poden tornar cròniques. Ens ho pensem, i creiem que la millor opció és buscar una cangur, perquè la logística familiar és molt dura.

La meva cunyada Andrea ens parla de la Sílvia, i amb el pas dels dies, puc constatar que és una persona encantadora, amb molta paciència i molta mà esquerra pels nens. L'Andreu n'està encantat.

Tornada a la feina

Que ràpid que passen les setmanes de baixa de maternitat. M'agradaria que en el nostre país, les baixes de maternitat fossin més llargues, com a altres països. Crec que amb 16 setmanes, no és suficient per separar una mare del seu fill. És complicat mantenir la lactància materna, però ho continuo fent. L'Andreu començarà la guarderia, i com que a Fornells no hi ha llar d'infants pública per a lactants, l'hem inscrit a Girona, a Castells i Cavallers, que em queda prop de la feina. Jo faré reducció de jornada, però la veritat és que tot plegat se'm fa una muntanya.