És Nadal

Primer Nadal amb l'Andreu entre nosaltres. Encara no se n'adona de gaire res, però la veritat és que ens fa moltíssima il·lusió poder passar aquests dies tan especials amb un més a la família.

Us presento en Dudú

Us presento en Dudú, l'amic inseperable i company de somnis de l'Andreu. En tenim 4 o 5 perquè si es perd, pot ser terrible!!!

Calma i tranquil·litat

L'Andreu i nosaltres ja ens estem adaptant els uns als altres. És bon nen, dorm molt, menja bé, es va engreixant... A les nits té una mica de mal de panxa, però ens deixa descansar. El dia passa volant. Estic de baixa de maternitat 16 setmanes, i la veritat és que aprofito tots els minuts per estar amb ell.

Els primers dies a casa

Arribem a casa, i la veritat és que la sensació és estranya. Els nens no te'ls donen amb el llibre d'instruccions sota el braç, i és complicat saber ben bé què li passa a cada moment. Ens anem acostumant els uns als altres mica en mica. Donar el pit cada tres hores és durillu, a més, a l'Andreu li costa agafar-s'hi, però mica en mica, amb molta paciència ho anem aconseguint. Tot és nou per mi, per en Toni i per l'Andreu, que acaba d'aterrar a aquest món. La barreja de sensacions és molt rara. El miro i el veig tan innocent, tan fràgil, tan depenent. Tinc por de no fer-ho prou bé, de no poder tirar endavant, però per altra banda, tinc moltíssimes ganes de fer-lo créixer, de mimar-lo, alimentar-lo i donar-li molt i molt d'amor. Sembla estrany que fa uns dies que el tinc als braços i donaria la meva vida per ell.

El moment del part

Fa un parell de dies que he deixat d’anar a treballar. Ja peses força i necessito uns dies de tranquil·litat abans de la teva arribada. Tot i això, aquest migdia he anat a dinar amb els companys de feina i m’han fet uns regals per la teva arribada: un llit de viatge, el matalàs i una trona de viatge. Molt maco tot. Ja tens tot l’equip per anar de viatge quan surtis.

Al vespre, mengem pizza com cada divendres i noto una sensació una mica rara. Com que no he tingut mai contraccions i no sé ben bé què són, no li dono importancia i penso que és una apretada a la panxa per algna cosa del sopar. Ens posem a mirar Troia, la fan per TV3 i continuo tinguent malestar. Tot i això, no li dono importància I anem a dormir. No puc clucar l’ull, em venen força sovint, és una sensació de “retortijones”, i dedueixo que potser sí que això són les “famoses contraccions”.

A quarts de 6 de la matinada decidim anar a urgències.

El moment s’acosta. Ens envien a casa i a la tarda, quan les contraccions són més fortes, tornem a l’hospital. M’ingressen perquè ja estic dilatada de 3 centímetres, però durant la nit, se’m paren.

30 d’octubre


Després de passar una bona nit a l’hospital, passen les llevadores. Em toquen i em diuen que si vull, puc tornar a casa, perquè sembla que les contraccions de part han parat. Sinó, em poden provocar el part perquè neixis. Optem per aquesta segona opció. Ja som a l’hospital i no val la pena esperar més. Em comencen a posar el gota a gota a les 11 del matí. Les contraccions van augmentant cada vegada d’intensitat, però el dolor encara és prou soportable, fins que em trenquen la bossa d’aigües (baixa més d’un litre) i llavors sí, el teu caparró comença a apretar amb més força i el dolor es fa insoportable. Demano l’epidural, però em diuen que ja estic dilatada de 10 cm! En una hora he passat de 5 a 10. La llevadora em comenta que ja no val la pena l’anestèsia perquè quan faci efecte, tu ja hauràs arribat, així doncs, comencem a apretar. No sé com descriure el dolor, només que és el mal més terrible que he sentit mai. Agafava al teu pare amb la mà i li deia que no podia. Ell em deia que sí, que era molt valenta i que ho feia molt bé. Després de mitja horeta, vas arribar al món. A un quart de 4 de la tarda. Només veure’t ens vam emocionar molt, tants mesos dintre la panxa i ara et tenia als meus braços. T’assembles al teu pare, ets preciós, la coseta més maca del món, i només veure’t sé que t’estimo més que la meva pròpia vida.

S'acosta el moment

Hola petit! Bé, que no ho ets tant. Ja peses uns 2 kg 800 grams. Queda menys d’un mes perquè arribis, i la veritat és que estic una mica nerviosa. Tinc la panxa molt Grossa, i quan et mous, com que ets més grandet, em fas més mal. He començat les classes prepart, en diuen d’educació maternal, i la veritat és que estan força bé. T’expliquen i et resolen duotes que tens, et passen vídeos de com és un part, ens ensenyen a respirar per quan arribi el moment… Pots surtir en qualsevol moment ja, o sigui que el que desitjo és veure’t la careta, abraçar-te i ser sobretot una bona mare i fer-te molt feliç!

24 setmanes i PopArb

Andreu, avui ha tocat visita al ginecòleg i ja peses 1kg 650 grams! Ets bastant gran m'ha dit el metge, perquè encara falten un parell de mesos perquè surtis. Tot està perfecte. L'únic problema és que m'apretes molt a les costelles perquè tens el caparró posat entremig de les meves costelles, o sigui que espero que et moguis aviat!!!! Aquests dies aquí fa una calor insuportable!