Avui, comencem la setmana amb una sorpresa especial. Tot i que ens han trucat de la guarderia perquè l'Andreu havia fet 3 caques i l'hem hagut d'anar a buscar abans d'hora, l'Andreu està trempat, ha menjat i tot i que això de fer d'infermera no se'm dóna massa bé, crec que no serà la passa de la panxa, sinó que li estan sortint més dentetes! Això vol dir que si passem bona nit, demà cap a la guarderia, que s'ho passa pipa.
A més a més, aquesta tarda a casa, des de darrere la finestra, l'Andreu ha vist nevar per primera vegada! No ho ha fet massa, però a ell li ha agradat molt. Anava picant el vidre i volia agafar les bolbes de neu.
Em dic Laura, tinc 37 anys. Estic aprenent a ser mare d'un nen preciós, l'Andreu. Dia a dia, experimento en aquesta apassionant aventura que va començar el 30 d'octubre de 2011. Aquest és el món de l'Andreu
dilluns, 25 de febrer del 2013
dimarts, 19 de febrer del 2013
Passem del triturat al sencer
L'Andreu va creixent. Ja té gairebé 16 mesos. Aquest post el vull dedicar a l'alimentació, que de ben segur que és un tema que us interessa, i concretament el pas del menjar triturat al sencer. Poc a poc l'Andreu va descobrint els aliments. Els purès cada vegada li criden menys l'atenció i comença a experimentar amb les textures, els gustos i els colors dels aliments. Amb això puc ben constatar que si no li entra per la vista, malament rai.
Estic molt contenta perquè aquest procés el fem conjuntament amb la llar d'infants Coloraines on va l'Andreu. Això és el millor, anar coordinats i fer els canvis conjuntament perquè no faci a un lloc una cosa i a l'altre una cosa diferent. Poc a poc anem introduint aliments: l'arròs bullit, la verdura sense triturar, la truita, la sopa, la carn a la planxa, el peix... La veritat és que l'hora de menjar es converteix al passar del triturat al sencer en una mena de ritual, i t'has d'omplir de paciència perquè el procés és més lent. A l'Andreu li agrada agafar-se ell mateix el menjar, sobretot la carn tallada a trossets ben petits. I també va aprenent a saber el que li agrada més. Quan veu un plat de verdura, tot i que se l'acaba menjant, va fent que no amb el cap i va esperant que arribi el segon. I també tinc constatat que a mi moltes vegades em pren el pèl perquè se la sap molt llarga!
Estic molt contenta perquè aquest procés el fem conjuntament amb la llar d'infants Coloraines on va l'Andreu. Això és el millor, anar coordinats i fer els canvis conjuntament perquè no faci a un lloc una cosa i a l'altre una cosa diferent. Poc a poc anem introduint aliments: l'arròs bullit, la verdura sense triturar, la truita, la sopa, la carn a la planxa, el peix... La veritat és que l'hora de menjar es converteix al passar del triturat al sencer en una mena de ritual, i t'has d'omplir de paciència perquè el procés és més lent. A l'Andreu li agrada agafar-se ell mateix el menjar, sobretot la carn tallada a trossets ben petits. I també va aprenent a saber el que li agrada més. Quan veu un plat de verdura, tot i que se l'acaba menjant, va fent que no amb el cap i va esperant que arribi el segon. I també tinc constatat que a mi moltes vegades em pren el pèl perquè se la sap molt llarga!
dimarts, 12 de febrer del 2013
Avui, de conillet a la llar d'infants
Avui, per celebrar el Carnestoltes, l'Andreu ha anat disfressat de conillet a la guarderia. No és que li agradi massa això d'anar disfressat, però com que no es pot queixar...
dimarts, 5 de febrer del 2013
Setmana de Carnestoles a Can Coloraines
És Carnestoltes, època de gresca i xerinola. A Can Coloraines, per celebrar-ho, hem anat cada dia de la setmana amb un complement diferent per divertir-nos encara més! Un dia, amb un pentinat original, un altre dia, amb un mitjó de cada color, un altre dia amb barret i també amb la cara pintada!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
