Tinc por de perdre el somriure.

Tinc por de perdre el somriure

Dissabte. Són les 6 de la tarda quan arribem a la presó del Puig de les Basses. Arribem a l’entrada, ensenyem els DNI i ens fan passar a una sala d’espera plena de familiars  que fan temps com nosaltres per entrar. S’acosta l’hora. Mica en mica ens van cridant. Passem per un escàner, no podem entrar res. S’obre una porta, es tanca, se n’obre una altra i es tanca. Travessem el pati exterior. S’obre una altra porta. Arribem als locutoris. Ens ha tocat el 38. Entrem. Nervioses. Esperem. I cop apareix la Dolors, la nostra consellera. Ens veu i es posa molt contenta. Ve ràpid perquè els 30 minuts que tenim ja comencen a córrer. S’asseu a l’altra banda del vidre. Posem les mans al vidre simulant tocar-nos. És el més a prop d’ella que podem estar. Al mig, hi ha el ‘putu’ vidre. 

Comencem a parlar. Ens pregunta com estem primer. Tan generosa com sempre: com us va la feina, què fan els vostres fills, que guapes que esteu ens diu... I després ens comença a explicar el seu dia a dia: m’he fixat una rutina diària, faig anglès, corro, llegeixo molts llibres i els centenars de cartes que m’arriben i les contesto. Aquí tots els dies són iguals i m’he marcat activitats diferents per saber quin dia és. 

Recordem quan treballàvem juntes, els actes als quals assistia, les preparacions de les rodes de premsa que fèiem. Nostàlgia, ràbia, impotència.  Sona un primer timbre. Ens queden 5 minuts diu. Els aprofitem, la mirem. Ens diu: tinc por de perdre el somriure, perquè aquí dins no hi ha cap motiu per somriure. I sona un altre timbre, i es talla la comunicació. Intentem ser fortes, tan nosaltres com ella, però és difícil. Veiem com marxa i ens preguntem què hi fa allà dins, enmig de preses que estan complint sentències i ella ni tan sols ha tingut un judici. Ella no ha fet res. Només va permetre que votéssim. 

I el seu judici sap que no serà just. I ho sap. I ho sabem.

Està serena, però molt cansada d’estar tancada. Massa dies li estan robant. Massa dies sense estar amb els seus: amb la seva mare, la seva neta, els seus fills, el seu Montgrí, la seva gent.

Temps de Nadal

Arriba Nadal! Aquest any l'Andreu ho està disfrutant tot al màxim. L'arribada del tió, el calendari d'Advent, posar menjar al tió...

I a l'escola, quan ve Nadal arriba el concert de nadales. Quina il·lusió veure'l per primera vegada dalt l'escenari! Mireu que ve que ho van fer en aquest enllaç.

Per molts anys Andreu!

Ja tenim 3 anyets! L'Andreu parla clar! Va a l'escola de 'nens grans', a la classe dels gegants i cada vegada raona més i fa més preguntes!

On allotjar-se i on menjar a Barcelona amb nens

Aquest 11 de Setembre hem participat a la V organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana. Amb la meva parella, en Toni, vam decidir que l’Andreu també vindria i, per tant, vam aprofitar per visitar Barcelona durant tres dies. 

 

Vam trobar una oferta a través de Booking.com al barri del Poblenou, el Travelodge Poblenou. Un hotel senzill, còmode, net i amb una bona relació qualitat-preu. En total, dues nits per 110 euros. El Poblenou ens va agradar moltíssim. 

Abans de sortir de casa, vaig buscar restaurants adaptats per nens segons els consells del web Mammaproof. Aquí us deixo els tres restaurants on vam anar. Del tot aconsellables per anar amb nens. 

Pizzeria PiazzaGrande (Poblenou). Si us agrada la cuina italiana i molt especialment les bones pizzes i la bona pasta, us recomano aquest lloc al 100%. Està situat a la Plaça Julio González, del Poblenou. L’Angelo, l’amo del restaurant és molt i molt amable i té un encant especial pels nens. L’atenció del restaurant vers els petitons és boníssima: colors per pintar mentre esperen el menjar-que els serveixen primer-, i gots de plàstic molt divertits per ells...

El local està adaptat per als més menuts i disposa de canviadors al WC i trones.

L’únic inconvenient és que les racions no estan pensades pels nens, són molt grans, però no hi ha problema. Nosaltres vam demanar que ens posessin els macarrons que no s’havia acabat l’Andreu en un tupper i ens els vam endur a casa. 

Vam menjar per sopar dues pizzes boníssimes –una calzone de verdures i una de pernil i formatge- i ens vam partir una amanida de rúcula amb formatge parmesà. Per postres, una deliciosa pannacotta.

Com que ens va agradar tant, vam repetir el dinar de l’últim dia. Vam optar per una amanida de burrata amb tomàquet i unes tagliatteles amb salsa de ceps i uns autèntics espaguetis a la carbonara (sense crema de llet). 

Restaurant - pizzeria Piazza Grande

Plaça Julio González, 10

932214132

Restaurant-bar Marc (Barceloneta). Situat molt a prop de l’Aquarium i el zoo de Barcelona, el restaurant-bar Mar és un local ‘amic dels nens’. Menús per a adults i menús adaptats als nens. Disposen també de trones, canviador al lavabo i el que agrada més a petits i grans: una sala plena de joguines on poden passar-s’ho d’allò més bé els nens mentre els pares acabem de dinar o sopar. A més a més, hi ha una monitora que els vigila. Per tant, tranquil·litat assegurada! 

Vam fer menú -com que era dia festiu- per 20 euros cada un. De primer, un salmorejo i de segon, fideuà. L’Andreu va menjar mig menú infantil: escalopa de pollastre amb patates fregides i un iogurt. 

Carrer de Joan Miró, 24

932 21 77 47

Restaurant Ideal (Poblenou). Local vegetarià totalment adaptat pels nens –trona, canviador, racó de jocs-. Vam anar-hi a sopar. Podeu escollir quiches, biquinis, amanides, entrepans... És un local llarg i estret, bastant sorollós, i hi ha un pati on els nens poden jugar. Les noies que ho porten són molt amables i es nota que els apassiona la seva feina. Més que per sopar, us el recomanaria per berenar o prendre alguna cosa a mitja tarda. 

Calle De Marià Aguiló 99
933 00 99 87 // 609 92 54 55 

Què vam fer a Barcelona 

Vam aprofitar per visitar l'Aquarium, el Parc de la Ciutadella i els carrers de Poblenou. Una de les coses que més li va agradar a l'Andreu va ser anar en metro!

L'Aquarium de Barcelona

 

Parc infantil al Parc de la Ciutadella

Animals salvatges i turisme en família: una jornada inoblidable al Ripollès

Pels qui encara esteu de vacances i teniu nens, aquí us deixo una recomanació que a nosaltres ens ha agradat molt i que hem visitat per segon any consecutiu, el Molló Parc. Si voleu fugir de la massificació dels zoològics i veure els animals en el seu medi natural, gaudir de la natura i passar una bona estona, aquesta és una gran opció.

El Molló Parc és un espai natural situat en un bosc. El recorregut dura unes dues horetes. Els qui aneu en cotxet, el podeu fer tranquil·lament -si és tipus McLaren, millor-. Nosaltres el vam fer sense. L'Andreu té gairebé tres anys i va caminar bastant bé.

Final d'etapa. Adéu a Can Coloraines

Moltes gràcies!

L’Andreu es fa gran. Estem a punt d’acabar una etapa a Can Coloraines. Amb aquestes línies volia donar-vos les gràcies, com a mare, per aquest dos anys que hem passat a aquesta fantàstica Llar d’Infants. Té tantes coses especials que t’atrapen des del primer dia. El tracte proper, la dolçor, la passió amb la que feu totes la vostra feina. Gràcies per ensenyar tantes i tantes coses al meu fill, que va arribar aquí quan encara no caminava, i surt fet tot un homenet. Gràcies a l’Evelyn i a la Toni pel primer curs a P1, a la classe de les Formiguetes- per la gran estimació, paciència i per fer-ho tot tan fàcil. 

I aquest any, a la classe de les Tortugues, gràcies a la Marta sobretot per la gran passió que fa la seva feina, pels milers de cabassos de paciència que té amb la tossuderia de l’Andreu, per ensenyar-los a parlar, a explicar les coses, a ser més autònoms, a ser uns homenets. I gràcies a la Lureto, per mimar-los tant, per ensenyar-los a valorar les verdures de l’hort, per estimar-los tant.

I gràcies a la Sílvia, per desbordar passió per aquesta Llar d’Infants, per fer petits tots els problemes, pel positivisme que desprèn. 

I també gràcies a la Marga, a la Isabel i a la Neus, que no hi he coincidit tant.

Formar part del Consell Escolar m’ha encantat per conèixer el funcionament de la Llar i per conèixer de prop la filosofia d’aprenentatge en aquesta etapa tan important pels nostres nens. 

I ser membre de l’AMPA també ha estat més que positiu –tot i que a vegades porta molts maldecaps, moltes crítiques i pocs reconeixements-.

Us trobarem molt a faltar i us desitjo el millor. I per qualsevol cosa que necessiteu podeu comptar amb mi.

Que disfruteu d’unes bones i merescudíssimes vacances!

Mireu com ha canviat l'Andreu.

Començament de P1

 

 

Acabem P2