Petit ensurt

La setmana de feina passa. A més, no puc deixar de pensar en tot moment que tindrem un fill o filla, i de moment, és un “secret” que sap molt poca gent. El divendres a la tarda, però, m’espanto. Tinc unes petites pèrdues, i tot i que no és sang, decidim anar a urgències. Després d’esperar unes dues horetes, em fan una ecografia i et veiem per primer cop. Ens dicen que tot està bé, i que medeixes un parell de mil·límetres. Ets molt petitó, però també ens ensenyen com et batega el cor. Sóc molt feliç, i el papa també. Comencem a pensar noms. Si ets nen et diràs Andreu, i si ets nena et diràs Sira. Espero i desitjo amb totes les meves forces que tot vagi bé.

Sorpresa per partida doble

Som dijous. Després del dia de feina, i de la reunió de la Secció Local d’Esquerra de Fornells, arribem a casa, ens posem a sopar i estic una mica nerviosa. He anat a comprar un Predictor perquè no m’ha vingut la regla. Toquen el timbre. Són l’Alícia, la Maria i la Raquel, que venen a quedar-se a dormir per agafar l’avió l’endemà al matí per anar a no sé on. Després de sopar, decideixo fer-me la prova. I surt positiu –embarassada de 3 setmanes-. Estic molt i molt contenta, però alhora, reconec que encara no me’n faig a la idea.

L’endemà al matí marxem cap a Madrid, sabent que aquesta vegada no viatjo del tot sola. Ja ets dins meu, i tot i que ets molt i molt petitó, sé que hi ets. El cap de setmana és genial, em canso una mica més del normal, però tot fantàstic.