Petit ensurt

La setmana de feina passa. A més, no puc deixar de pensar en tot moment que tindrem un fill o filla, i de moment, és un “secret” que sap molt poca gent. El divendres a la tarda, però, m’espanto. Tinc unes petites pèrdues, i tot i que no és sang, decidim anar a urgències. Després d’esperar unes dues horetes, em fan una ecografia i et veiem per primer cop. Ens dicen que tot està bé, i que medeixes un parell de mil·límetres. Ets molt petitó, però també ens ensenyen com et batega el cor. Sóc molt feliç, i el papa també. Comencem a pensar noms. Si ets nen et diràs Andreu, i si ets nena et diràs Sira. Espero i desitjo amb totes les meves forces que tot vagi bé.