Per molts anys Andreu!

Hi havia una vegada un nen petit que vivia en el seu món de fantasia. Es deia Andreu i era molt feliç. Tal dia com avui feia 2 anyets i va trobar una capseta màgica amb els records especials d’aquests dos anys: el moment del primer plor, del primer contacte amb els seus pares, de sentir la veu de la mama, l’arribada a casa des de l’hospital... Va recordar com els dies anaven passant i anava creixent. Del pit al bibi, de la llet a les papilles de fruita i la verdura, les primeres rialles al descobrir coses noves... Va recordar amb molta alegria els primers passos perquè per fi podia arribar on volia, remenar les coses, enfilar-se. Remenant, remenant, també va recordar l’inici a la guarderia, com va conèixer els seus amiguets, el parc, les primeres paraules... Dins la capseta màgica va veure un mirall on sortia la seva mama. Va recordar amb un somriure com la seva mama aprèn cada dia a fer-ho millor, que també s’equivoca, es posa nerviosa, s’enfada amb ell, però junts va pensar l’Andreu, tirem endavant i fem camí.

Aquest és només l’inici del conte. El continuarem escrivint dia a dia. Per molts anys Andreu. Gràcies per ensenyar-me a estimar tant! Gràcies per deixar-me redescobrir el món amb tu. És fascinant!