Rebequeries i el -jo, jo-

L'Andreu va creixent, es va formant com a personeta autònoma i individual. És el que toca a aquesta edat diu tothom. Hem arribat a la fase de què tot ho vol fer ell: JO, JO MAMA! El simple fet de posar-li uns mitjons quan al matí vas amb el temps just, es transforma en una odissea. L'Andreu està obsessionat amb mitjons de color blau, i se'ls vol posar ell tan si com no! Podem trigar i trigar. Ell no té cap pressa, i jo, he d'agar el bus d'un quart de nou del matí per anar a la feina i diguem que no vaig sobrada de temps ni de paciència al matí! Ara, reconec que 'perdre' el temps d'aquest manera veient com l'Andreu aprèn coses noves m'encanta!

Un punt a part es mereixen les famoses REBEQUERIES! Tot va relacionat diuen, amb la formació dels nens com a persones autònomes, diuen que és la manera que tenen de diferenciar-se dels adults i de construir un 'jo' independent. Quan l'Andreu vol aconseguir alguna cosa -dient-ne xuxeries, xocolata, menjar a deshores, picotejar...- es posa a cridar, a plorar, a vegades d'estira per terra per aconseguir el que vol.  A vegades, a mi el que més em funciona, és, enlloc d'ignorar-lo, canviar-li de tema després d'explicar-li que ara no és hora. Us recomano aquest link que parla sobre les rebequeries,
 i és molt interessant. BATEGA EMOCIONAL

Recordeu que moltes vegades, els NO FACIS AIXÒ, NO FACIS ALLÒ, no són el més adient, sinó que podem provar-ho a través de missatges positius.

Són etapes que s'han de passar, i com diuen... Cada etapa té les seves coses bones i les seves coses dolentes.