Em dic Laura, tinc 37 anys. Estic aprenent a ser mare d'un nen preciós, l'Andreu. Dia a dia, experimento en aquesta apassionant aventura que va començar el 30 d'octubre de 2011. Aquest és el món de l'Andreu
divendres, 27 de maig del 2011
Et diràs Andreu
No he tingut bones vibracions amb els resultants. La doctora m’ha dit que el risc és una mica més elevat del normal. La notícia em cau com una gerra d’aigua freda, però el teu pare m’anima i diu que tot anirà molt bé. Intento ser optimista però costa. Els análisis que em fan a la sanitat pública, però, han sortit bé. No entenc massa res, però per estar tranquils i després de sentir consells de tot tipus de tothom decidim fer la biopsia de còrion. Avui he començat a fer repòs, i he d’estar 3 dies quieteta. Desitjo amb totes les meves forces que tot vagi bé. Dilluns que ve hem de trucar per saber els resultats i ja ens diran si ets un nen o una nena.
16 de maig
Estic molt contenta i sóc molt feliç. Tot ha sortit bé. Estàs perfectament I sabem que ets un nen. Et diràs Andreu. Espero que t’agradi el nom que hem triat el teu pare i jo. Estic molt tranquil·la i il·lusionada amb la teva arribada, tot i que encara falten alguns mesos. Hem decidit que et pintarem l’habitació de color verd. Ja tinc ganes de començar a mirar mobles per a la teva habitació, la teva robeta… El teu tiet Jordi està molt content. Diu que et regalarà una bicicleta. I el teu cosinet Unai també ho està perquè podrà jugar amb tu. Penso en què t’agradarà, si t’agradarà el futbol o no…
19 de juliol
Avui t'he vist una altra vegada. Estàs molt gran. Ja peses 600 grams i tens 24 setmanes de vida, gairebé 6 mesos! Ja et mous una miqueta, sobretot quan estic quieta. No et deu agradar que jo no em mogui!! Ja m'han fet l'ecografia morfològica i tot evoluciona correctament. T'hem vist la carona, les manetes, les cames, els peus i fins i tot el penis!
Feia dies que no escrivia res, però estic una mica preocupada per la feina. No sé què passarà amb el meu lloc de treball, i avui, fins i tot, m'han preguntat perquè m'havia plantejat amb el teu pare tenir un fill sabent la situació en què ens podríem trobar.
En fi... el que tinc més clar de tot és que ets el més important ara, i que tenir-te serà una de les millors coses que m'han passat a la vida, deixant a banda el teu pare! Ens en sortirem, n'estic segura, i si em quedo sense feina, em dedicaré a tu, ho tinc molt clar.
Aquest cap de setmana arriba la teva habitació, que ha quedat molt mona pintada de verd! També t’hem comprat una mica de robeta perquè vagis molt guapo. El teu pare està mirant una notícia de presentació del nou BArça! Segur que et farà mirar molts partits de futbol. Només faltaria que sortissis de l’Espanyol. Per cert, el teu tiet Jordi t’ha comprat l’equipament oficial del Barça!
Hem decidit que els teus padrins seran en Jordi i l’Andrea.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada