Ja han passat gairebé 3 mesos. Anem una altra vegada al ginecòleg. El teu pare està una mica ressacós per la derrota del Barça contra el Madrid a la final de la copa del rei. A mi no m’agrada el futbol, però l’he mirat una mica per si a tu t’agrada. Entrem a la consulta i et tornem a veure. Ja has crescut una mica més. Ja medeixes 4 centímetres i el cor et batega amb moltíssima força. El doctor Serrat ens diu que tot està perfecte i que ets molt valent o valenta, perquè encara no sabem si ets un nen o una nena. Decidim que ja ho podem dir a tothom. La gent està contenta que arribis al món, sobretot les nostres mares, els nostres germans, familiars i amics més propers. Jo tinc molta gana, molta, i també molta son, però diuen que és normal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada